La nostra companya Alicia Barquiel ha endegat un projecte consistent en la instal·lació a Cosmos de dues càmeres estenopeiques per a l'obtenció d'imatges d'ultra llarga exposició del sol al seu recorregut anual.

Una càmera estenopeica (del grec στένω/steno 'estret' i ὀπή/ope 'apertura, forat') consisteixen en una caixa estanca a la llum excepte per un petit orifici, l'estenopo, i un material fotosensible. Per produir una imatge nítida és necessari que aquesta obertura sigui molt petita, de l'ordre de 0,5 mm. L'obturador de la càmera consisteix normalment en un material que no permet el pas de llum amb el qual manualment es tapa l'orifici.

Cosmos, Grup d'astronomia de Mataró, et convida al segon bloc del Curs d'iniciació a l'astronomia 2022 que pots gaudir des de casa teva.

Enguany, el curs es compon de tres blocs de quatre sessions cadascun, sempre amb la darrera sessió pràctica presencial amb telescopis. Al llarg de cada sessió, aprofundirem en aspectes de l'astronomia que aniran de la història a l'orientació per les estrelles i l'ús pràctic de petits telescopis, cosmologia, etc. fent servir u n mètode didàctic basat a la discussió entre els assistents, fomentat el diàleg sobre els temes tractats, i convertint cadascú en un mestre.

A la reunió científica de la Societat Espanyola d'Astronomia (SEA) que va tenir lloc a principis de setembre a Tenerife, el nostre company Toni Marzoa va presentar amb Santiago Torres i Alberto Rebassa-Mansergas el seu Treball de fi de màster en astronomia sobre l'evolució de la població de nanes blanques a la nostra galàxia. Aquest estudi ha estat possible mitjançant dades aportades per la missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) Gaia.

Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa semblant al nostre Sol ha esgotat el seu combustible nuclear. És una etapa de l'evolució estel·lar que travessarà el 97% de les estrelles que es coneixen, incloent-hi el Sol. Les nanes blanques són, juntament amb les nanes roges, les estrelles més abundants a l'Univers.

La detección de meteoros tiene una larga tradición entre los aficionados en España, de la que hoy son herederas entidades como la Red de Detección de Bólidos y Meteoros de la UMA y la SMA (MeteoroSMA) dirigida por Alberto Castellón, la Red Española de Investigación sobre Bólidos y Meteoritos (SPMN) del Dr. Josep Maria Trigo o la Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España (SOMYCE) a la que pertenece Enric Fraile Algeciras, nuestro invitado en este coloquio. En este caso, nos centraremos en las posibilidades que el uso de receptores radio de bajo coste abren a la observación de estos fenómenos, campo del que Enric es una autoridad.

A modo de breve presentación, diremos que Enric obtuvo en 1994 el Máster en Telecomunicaciones en el Institut d´educació Continua de la Universitat Pompeu Fabra. En su dilatada trayectoria profesional ha ocupado puestos de responsabilidad en diferentes empresas de telecomunicaciones y consultoría, entre los que destaca su papel como fundador de empresas como Merak Telecomunicacions i Sistemes o Nadir Ingeniería Sistemas Móviles, de la que ahora es Consejero Delegado. También ha desarrollado tareas como business angel, asesorando y participando en la creación de empresas tecnológicas, además de una extensa labor docente en varias universidades en el área de telecomunicaciones móviles. También ha publicado diversos artículos sobre la investigación en Meteor Burst Communications, sistema de comunicación que se ha convertido en una de sus principales aficiones. Su experiencia en este campo es reconocida como asesor científico y director de las comisiones de radio de la SOMYCE.