Perdó per aquest joc de paraules tan ximple, però avui mirem Mira... i la Lluna.

Observarem una famosa estrella variable anomenada Meravellosa, Mira, un dels estels més notables del cel nocturn. La seva magnitud aparent varia entre +2,0 —sent en aquest moment l'estel més brillant de la constel·lació de la Balena, «Cetus»— i +10,1 —quan no és visible a ull nu— amb un període de 332 dies.

Sessió doble per anar del més proper fins als confins (tambè propers) del nostre veïnat galàctic.

Observarem primer el Cúmul d'Hèrcules, Collinder 399 també anomenat «La perxa», i la galàxia d'Andròmeda fins a les 22:00 hores.

La parella de gegants ens alegra les caloroses nits d'estiu

Observarem Júpiter y Saturn amb els nostres telescopis, i d'altres objectes d'interès.

Un any més, aquest 21 de juny em volgut reunir-nos a la nostra seu per a celebrar l'arribada del solstici al voltant d'una copa de cava i una selecció de les coques més tradicionals, en preparació de la revetlla de Sant Joan.




Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.

Hem sigut testimonis del pas d’una rua de 60 satèl·lits el passat diumenge 24 d'abril que pertanyen a una xarxa privada mundial d’internet. Aquestes rues sols tenen aquesta lluentor als primers dies, i després es van enfosquin a mida que els satèl·lits arriben a la seva òrbita final. Tot i això,  cada dia son visibles centenars de satèl·lits a ull nu poc abans de sortir el sol i poc després de la seva posta. Donat que parlem no nomes d’aquesta sinó d’altres constel·lacions en projecte, als propers anys aquest número pujarà a milers d’objectes.  Per tot això, a Cosmos tenim que afegir-nos a la preocupació que ja va mostrar la Unió Astronòmica Internacional al seu escrit del passat 3 de juny del 2019, exigint el desenvolupament d’un marc regulatori que mitigui o elimini l’impacte d’aquestes activitats.

Después de años sin grandes cometas, todo apunta a que en la primavera del 2020 volveremos a disfrutar de la mítica imagen de una larga cola luminosa en el cielo. Se trata de C/2019 Y4 (ATLAS). Pero su observación no será fácil.

ATLAS parece un nombre adecuado para el que podría ser el cometa más brillante en muchos años, pero es en realidad el acrónimo de Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System, un sistema de alerta astronómica temprana robotizado y optimizado para detectar objetos pequeños unas semanas o días antes de que impacten en la Tierra. Financiado por la NASA y desarrollado y operado por el Instituto de Astronomía de la Universidad de Hawai, cuenta con dos telescopios de medio metro ubicados a 160 km de distancia, en los observatorios Haleakala (ATLAS-HKO) y Mauna Loa (ATLAS-MLO). Este gran cometa fue descubierto desde allí el 28 de diciembre de 2019 cuando brillaba con magnitud 19,6 en la constelación de la Osa Mayor, pero pasó a primer plano tras aumentar su brillo 4.000 veces durante el siguiente mes.

El C/2019 Y4 sigue una órbita casi parabólica que lo aleja a más de 660 veces nuestra distancia al Sol. Una órbita tan grande necesita mucho tiempo para completarse. En torno a los seis mil años. Es decir, su última aproximación pudo haberse producido el tercer milenio antes de Cristo. Pero nunca se aproxima demasiado a la Tierra. Su distancia mínima a nuestra órbita es de casi cien millones de kilómetros. Un espectáculo seguro aunque con ciertas dificultades.

¿Dónde mirar?

Se espera que el cometa continúe brillando intensamente, y es posible que sea visible a simple vista en algún momento de abril o mayo de 2020. De enero a marzo de 2020, el cometa se situará en la constelación de la Osa Mayor, mirando hacia el norte. Durante todo el mes de abril, el cometa será visible en la constelación de Camelopardalis (Girafa). El 12 de mayo se mudará a Perseo.

Venus sempre ens dona la esquena, pero ens l'estimem igual!

Observarem amb els nostres telescopis el planeta Venus travessant el conjunt de estrelles de Les Plèiades (M45). Aquest no és pas un espectacle molt rar de veure, perquè ambdós es troben al camí que recorre el Sol al cel, l’eclíptica. A més, farem una ullada a la Lluna, que sempre encisa.

Astroprades

Camping Prades

Tot un clàssic de les nits d'hivern, Orió mai ens cansa. Enguany, encara amb tristor per l'enfosquiment de Betelgeuse, tornarem a gaudir d'una de les seves meravelles.

Observarem amb els nostres telescopis la Nebulosa d’Orió i el Cúmul del Pessebre. La Nebulosa d’Orió, de vegades anomenada la Capella Sixtina del cel, és una de les nebuloses més brillants. Visible a ull nu al cel nocturn, ens ha revelat molt sobre com les estrelles i els sistemes planetaris es formen del col·lapse de núvols de pols i gas.