8 d’abr. 2021, 8:06 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el
]
Parlem del cosmos és el nostre programa a Instagram que cada dissabte us porta una xerrada en directe amb un personatge destacat de la nostra comunitat d'amants de l'astronomia i el cel.
A aquest episodi parlem amb Michelangelo Pantaleoni des del Centre d'Astrobiologia a Madrid sobre la seva trajectòria acadèmica i investigadora, i molt especialment sobre les seves recents investigacions al voltant de la nostra pròpia galàxia, que han permès traçar el mapa més detallat fins a la data d'estrelles massives blaves del veïnatge solar, descobrint una estructura oculta connectant el braç d'Orió amb el de Perseu batejada com l'esperó de Cefeu.
Podeu participar des del vostre compte a Instagram i tornar a veure els episodis que us hàgiu perdut a IGTV o al nostre canal a YouTube.
Parlem del cosmos amb Cosmos Mataró!
Fitxa d'activitat
Parlem del Cosmos
Un programa de Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Produït i dirigit per Diego Rodríguez
Presentat per Carles Paul i Diego Rodríguez
Idea original de Mireia Ortigosa
Programació: Cada dissabte en directe a les 19 hores al nostre compte de Instagram, i desprès gravat al nostre canal de IGTV.
4 d’abr. 2021, 12:27 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 4 d’abr. 2021, 13:51
]
La primavera és època de galàxies, i aprofitarem per veure-les des del vell mig de Mataró, tot i que necessitarem una miqueta d'ajut.
Mirarem amb ocular un fi i esvelt creixent lunar. Després, el petit però interessant cúmul M67, un dels cúmuls estel·lars oberts més antics que es coneixen. Les seves estrelles tenen una edat del mateix ordre que el nostre sistema solar (entre 4.000 i 7.000 millions d'anys), i a més son de tipus molt variats, amb moltes fonts de raigs X. És per això que aquest cúmul és objecte d'estudis científics en el camp d'evolució estel·lar.
També, i armats amb una càmera CCD ens internarem a la constel·lació de Leo per donar una ullada a les seves galàxies.
I ja sabeu que podreu fer servir el vostre mòbil per portar-vos un record!
Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.
Fitxa d'activitat
Observació publica: Creixents, cúmuls i galàxies
Ferran García Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Carrer Bonaire, 25 àtic - 08301 Mataró
Telèfon: +34 629751771
3 d’abr. 2021, 15:13 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 3 d’abr. 2021, 15:18
]
Parlem del cosmos és el nostre programa a Instagram que cada dissabte us porta una xerrada en directe amb un personatge destacat de la nostra comunitat d'amants de l'astronomia i el cel.
A aquest episodi parlem amb Faustino García sobre l'astronomía amateur a Asturias, el astro turisme des de El Observatoriu i molt més.
Podeu participar des del vostre compte a Instagram i tornar a veure els episodis que us hàgiu perdut a IGTV o al nostre canal a YouTube.
Parlem del cosmos amb Cosmos Mataró!
Fitxa d'activitat
Parlem del Cosmos
Un programa de Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Produït i dirigit per Diego Rodríguez
Presentat per Carles Paul i Diego Rodríguez
Idea original de Mireia Ortigosa
Programació: Cada dissabte en directe a les 19 hores al nostre compte de Instagram, i desprès gravat al nostre canal de IGTV.
Propers programes
06/03/2021 Ep.9 Albert Borràs, Observatori de Pujalt
26 de març 2021, 1:22 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el
]
En esta representación esquemática de la órbita terrestre vista desde el hemisferio norte hemos exagerado intencionalmente su excentricidad y además hemos añadido el vector polar. La precesión aparece como un giro en sentido retrógrado del eje de equinoccios, que acorta cada año en 20 minutos el tiempo que tarda la Tierra en alcanzar de nuevo el mismo equinoccio. Esos 20 minutos se convierten en un día entero tras unos veintiséis mil años. También hemos representado el giro del eje mayor, esta vez en sentido progrado, que retrasa el paso por el perihelio unos 5 minutos al año.
Fuente: Elaboración propia.
Con frecuencia se piensa en la astronomía como algo geométricamente perfecto. Según esta visión, los astros se mueven en órbitas bien definidas y por tiempo indeterminado. No hay nada más lejos de la realidad. Pocos parámetros físicos permanecen inamovibles, constantes. Por su rareza son bastante misteriosos. Tan raros y misteriosos que nos evocan la presencia de otros universos paralelos al nuestro. Multiversos. Pero todo lo demás... se mueve.
Tomemos el caso de nuestro planeta. Su órbita en torno al Sol sigue un círculo ligeramente elipsoidal, pero suficiente como para que acelere y frene de forma ostensible a lo largo del año a medida que se aproxima o se aleja. Así, el planeta recibe más radiación solar en enero que en julio, pero lo hace durante menos tiempo. Además, el eje de rotación de la Tierra no es perpendicular al plano orbital, sino que muestra una notable oblicuidad, origen de los cambios estacionales en ambos hemisferios.
Pero no son estos los únicos cambios. La propia oblicuidad del eje de rotación va variando a lo largo del año, proyectando un círculo que tardará veintiséis mil años en completar. Todos los demás parámetros también están variando sutilmente a lo largo del tiempo, a un ritmo tan lento que los astrónomos lo llaman elegantemente variación secular. Por ejemplo, el eje de rotación rota a su vez en un movimiento llamado de nutación. La propia Tierra decelera su rotación diurna a causa de los gradientes gravitatorios. Y lo mismo sucede con la inclinación del eje de rotación, la excentricidad de la órbita terrestre o cualquier otra variable, no solo entre las conocidas como elementos osculantes, sino incluso en lo referido a masas, composiciones y propiedades. Tsunamis radioactivos, ondas gravitacionales y exocometas barren el sistema solar en todas direcciones, y grandes masas de polvo planetario siguen iluminando nuestro cielo cuando anochece.
Y aun así, la brevedad de la vida humana nos invita a dar por válida esa idea que nos asalta cuando absortos en la quietud nocturna todo nos parece estable y sereno. La idea a la que me refiero es esa de de que vivimos en un escenario construido con el único propósito de dar cabida a la representación teatral en la que consideramos se desarrolla nuestra vida.
La astronomía, como filosofía antigua que en realidad es, nos resitúa en nuestra dimensión y nos ofrece un espejo en el que contemplar nuestra propia realidad, en la que el cambio es la normal y el movimiento es la vida. Porque en nuestro universo todo se mueve.
26 de març 2021, 1:07 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 27 de març 2021, 12:49
]
Parlem del cosmos és el nostre programa a Instagram que cada dissabte us porta una xerrada en directe amb un personatge destacat de la nostra comunitat d'amants de l'astronomia i el cel.
A aquest episodi parlem amb Gustavo Muler sobre la seva afició a l'observació astronòmica des del seu observatori a Lanzarote, i més sorpreses.
Podeu participar des del vostre compte a Instagram i tornar a veure els episodis que us hàgiu perdut a IGTV o al nostre canal a YouTube.
Parlem del cosmos amb Cosmos Mataró!
Fitxa d'activitat
Parlem del Cosmos
Un programa de Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Produït i dirigit per Diego Rodríguez
Presentat per Carles Paul i Diego Rodríguez
Idea original de Mireia Ortigosa
Programació: Cada dissabte en directe a les 19 hores al nostre compte de Instagram, i desprès gravat al nostre canal de IGTV.
Propers programes
06/03/2021 Ep.9 Albert Borràs, Observatori de Pujalt
19 de març 2021, 3:14 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 20 de març 2021, 11:47
]
Parlem del cosmos és el nostre programa a Instagram que cada dissabte us porta una xerrada en directe amb un personatge destacat de la nostra comunitat d'amants de l'astronomia i el cel.
A aquest episodi parlem amb Carlos Uriarte sobre la seva afició a l'observació astronòmica, el seu canal d'èxit a Youtube —Astroterrat— i més sorpreses.
Podeu participar des del vostre compte a Instagram i tornar a veure els episodis que us hàgiu perdut a IGTV o al nostre canal a YouTube.
Parlem del cosmos amb Cosmos Mataró!
Fitxa d'activitat
Parlem del Cosmos
Un programa de Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Produït i dirigit per Diego Rodríguez
Presentat per Carles Paul i Diego Rodríguez
Idea original de Mireia Ortigosa
Programació: Cada dissabte en directe a les 19 hores al nostre compte de Instagram, i desprès gravat al nostre canal de IGTV.
11 de març 2021, 5:20 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 14 de març 2021, 11:12 per Cosmos Mataró
]
Charles Messier dedicó su vida —a caballo entre los siglos XVIII y XIX— a confeccionar un catálogo de objetos en el cielo cuya única condición era que tuvieran aspecto nebuloso, como el de los cometas que buscaba. Aunque no podía saberlo en aquel entonces, muchas de esas nubes eran en realidad galaxias como la nuestra. Desde luego, no fue el primero en catalogar objetos celestes. Tampoco descubrió la totalidad de los objetos que forman parte de esta lista y ni siquiera es su único autor, pero su popularidad ha decaído desde su primera publicación en 1774.
En esta actividad que os presentamos, varios observatorios españoles se unirán por primera vez con el objeto de mostraros todos los objetos del catálogo de Messier, en directo y durante una única transmisión por internet de varias horas de duración.
Con el impulso decisivo de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a través de su más notable divulgador, Antonio Bernal, Cosmos Mataró reúne casi una docena de observatorios, desde Tenerife hasta Asturias, operados por aficionados expertos, con el único objetivo de acercar estas 110 joyas del cielo a cualquier persona en cualquier parte del mundo.
Para disfrutar de este evento único en directo, solo es necesario acceder desde cualquier dispositivo conectado a internet a nuestro canal en YouTube, donde además podréis participar mediante un canal de chat en tiempo real.
Fitxa d'activitat
Maratón Messier 2021
Dirección y presentación, Antonio Bernal y Jordi Lopesino
Producción, Diego Rodríguez
Un programa de Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Sábado, 13 de marzo a partir de las 20:30h CET en el canal de YouTube de Cosmos Mataró
10 de març 2021, 8:21 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 14 de març 2021, 11:23 per Cosmos Mataró
]
Parlem del cosmos és el nostre programa a Instagram que cada dissabte us porta una xerrada en directe amb un personatge destacat de la nostra comunitat d'amants de l'astronomia i el cel.
A aquest episodi parlem amb Julio Castellano —inspiració de tota una generació d'astrònoms aficionats a Espanya— de software, cometes i moltes més coses.
Podeu participar des del vostre compte a Instagram i tornar a veure els episodis que us hàgiu perdut a IGTV o al nostre canal a YouTube.
Parlem del cosmos amb Cosmos Mataró!
Fitxa d'activitat
Parlem del Cosmos
Un programa de Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Produït i dirigit per Diego Rodríguez
Presentat per Carles Paul i Diego Rodríguez
Idea original de Mireia Ortigosa
Programació: Cada dissabte en directe a les 19 hores al nostre compte de Instagram, i desprès gravat al nostre canal de IGTV.
4 de març 2021, 23:38 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 6 de març 2021, 11:18
]
Parlem del cosmos és el nostre programa a Instagram que cada dissabte us porta una xerrada en directe amb un personatge destacat de la nostra comunitat d'amants de l'astronomia i el cel.
A aquest episodi parlem amb Albert Borràs, tècnic de l'Observatori de Pujalt, d'astronomia, divulgació, astroturisme, meteorologia i moltes més coses.
Podeu participar des del vostre compte a Instagram i tornar a veure els episodis que us hàgiu perdut a IGTV o al nostre canal a YouTube.
Parlem del cosmos amb Cosmos Mataró!
Fitxa d'activitat
Parlem del Cosmos
Un programa de Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Produït i dirigit per Diego Rodríguez
Presentat per Carles Paul i Diego Rodríguez
Idea original de Mireia Ortigosa
Programació: Cada dissabte en directe a les 19 hores al nostre compte de Instagram, i desprès gravat al nostre canal de IGTV.
3 de març 2021, 2:35 publicada per Diego Rodríguez
[
actualitzat el 3 de març 2021, 8:23
]
5 de marzo a las 5:30, la Luna menguante cerca de Antares, con Sabik al este. Los ojos del gato (λ y ν del escorpión) muy cerca del horizonte.
19 de marzo a primera hora de la noche, la Luna en cuarto creciente con Marte (mag. 1,1), y Aldebarán (mag. 0,9). Las Pléyades están más bajas y lejanas en el noroeste.
23 de marzo después de media noche la Luna en compañía de Castor y Pólux en el horizonte oeste. Alhena y Procyon están cerca.
26 de febrero después de media noche, la Luna prácticamente llena se encuentra entre Régulus y Algieba, en la constelación del León. Denebola (mag. 2,1) es solo un poco más débil
02 05:18 La Luna en el perigeo (365.423 km)
02 06:58 Spica 6.6S de la Luna
04 18:08 El asteroide (4) Vesta en oposición (mag. 6,0)
05 07:00 Mercurio a 0,3°N de Júpiter
05 14:29 Antares a 5,2°S de la Luna
06 01:30 Cuarto menguante
09 22:57 Saturno a 3,7°N de la Luna
10 15:35 Júpiter a 4,1°N de la Luna
11 00:01 Neptuno en conjunción con el Sol (no visible)
11 01:01 Mercurio a 3,7°N de la Luna
13 00:16 Venus a 3,9°N de Venus
13 02:38 Neptuno a 4,3°N de la Luna
13 10:21 Luna Nueva
17 01:50 Urano a 2,7°N de la Luna
18 05:03 La luna en el apogeo (405.253 km)
19 17:47 Marte a 1,9°N de la Luna
19 21:48 Aldebarán a 5,3°S de la Luna
20 09:37 Equinoccio Vernal (comienza la primavera)
21 14:40 Cuarto Creciente
23 10:58 Pólux a 3,5°N de la Luna
23 21:00 Marte a 7,0°N de Aldebarán
26 00:46 Régulus a 4,7°S de la Luna
28 02:00 Comienza el horario de verano en la Unión Europea
28 18:48 Luna Llena
29 16:22 Spica a 6,5°S de la Luna
30 06:16 La Luna en el perigeo (360.309 km)
Datos compilados por Ferran García.
Todos los tiempos en UTC.
Añadir una hora para España, y a partir del día 28, dos.
