Portada‎ > ‎

Noticies


Cosmos amb els INS Laia L'Arquera i Puig i Cadafalch

13 de des. 2018, 2:44 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 13 de des. 2018, 3:13 ]

Ressenyes a les xarxes socials de la xerrada i observació amb el INS Puig i Cadafalch, coordinat per José Juan, i observació solar amb el INS Laia l'Arquera, coordinat per Mercè Feliu.
Cosmos col·labora amb institucions educatives de Mataró i arreu, fomentant l'interès per l'astronomia entre nois i noies. Aquesta tasca, però, no seria possible sense el suport dels professors que organitzen observacions i activitats, en ocasions fora de l'horari lectiu.

Des de Cosmos, agraïm vivament aquest interès i esperem poder seguir col·laborant i ampliant aquesta tasca, tot fomentant entre els joves futures carreres tècniques i científiques per al benefici de tota la societat.

El cel en tres minuts: Desembre 2018

5 de des. 2018, 7:06 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 6 de des. 2018, 9:09 ]

Neptuno y el poder de las matemáticas

A diferencia de Urano —visible a simple vista aunque hubiera que esperar al siglo XVIII para descubrirlo como planeta—, Neptuno permaneció oculto hasta la llegada del telescopio. Pero fue la rivalidad entre matemáticos ingleses y franceses del siglo XIX la que le otorgó el título de octavo y último planeta del sistema solar.

En 1821, Alexis Bouvard publicó tablas con la órbita teórica de Urano, pero revelaban diferencias con las observaciones que le llevaron a lanzar la hipótesis de que su órbita debía estar siendo perturbada por algún otro cuerpo. En 1843, John Couch Adams calculó la órbita de un octavo planeta en función de las anomalías observadas en la órbita de Urano. Envió sus cálculos a sir George Airy, el Astrónomo Real, quien pidió más información. Adams comenzó a redactar una respuesta, pero nunca llegó a enviarla. 

Urbain Le Verrier, independientemente de Adams, publicó sus propios cálculos en 1846. En el mismo año, John Herschel comenzó a abogar por el enfoque matemático y persuadió a James Challis para buscar el planeta propuesto por Le Verrier. Después de muchas dilaciones, Challis empezó reacio su búsqueda en julio de 1846. En el ínterin, Le Verrier había convencido a Johann Gottfried Galle para buscar el planeta. Y Neptuno fue descubierto el 23 de septiembre de 1846, donde Le Verrier había predicho que se encontraría.

Challis más tarde se dio cuenta de que había observado previamente el planeta dos veces en agosto, sin advertirlo. A raíz del descubrimiento, hubo mucha rivalidad nacionalista entre los franceses y los británicos sobre quién tenía prioridad y merecía crédito por el descubrimiento. Finalmente surgió un consenso internacional sobre que tanto Le Verrier como Adams conjuntamente lo merecían.

Sin embargo, la cuestión está siendo revaluada por los historiadores con el redescubrimiento, en 1998, de los Documentos de Neptuno (documentos históricos del Observatorio Real de Greenwich), que al parecer habían sido objeto de apropiación indebida por el astrónomo Olin Eggen durante casi tres décadas y sólo descubiertos después de su muerte. 

Hoy, y después de la revisión de los documentos, algunos historiadores indican que Adams no merece crédito en igualdad con Le Verrier.

Pero​ Neptuno, el último de los planetas del sistema solar, para el que apenas ha pasado un año desde su descubrimiento —pues un año en Neptuno equivale a 164 años terrestres—, sigue girando a 30 veces nuestra distancia al Sol, ajeno a todo esto.


MUSE/GALACSI on ESO’s VLT.
(c) ESO/P. WEILBACHER (AIP)

Neptuno visto a través del gran telescopio VLT de la ESO y...

...Neptuno visto junto a Marte el viernes 7 de diciembre del 2018 a través de unos simples prismáticos de 7x50. Stellarium.

🌑 Viernes, 7✧✧✧
Luna nueva. Aproximación y conjunción de Marte y Neptuno. Una buena oportunidad para encontrar fácilmente el gigante gaseoso de tono azulado muy cerca del inconfundible pequeño planeta rojo.

Sábado, 8✧✧✧ Puesta de sol más temprana del año, a las 17h20m.

Domingo, 9
Conjunción de la Luna y Saturno.

Viernes, 14✦✦✧
Máximo de las gemínidas. Su cuerpo progenitor es el asteroide (3200) Faetón,​ que podría ser un asteroide remanente de (2) Palas, posiblemente un cometa extinto cuyas partículas fueron eyectadas hace siglos. Sus meteoros  tienen un movimiento lento y pueden ser observados durante la mayor parte del mes, usualmente del 7 al 17 con un pico de mayor actividad el día 14 de diciembre. Su Tasa Horaria Zenital (THZ) de 120-160 meteoros/hora en condiciones óptimas la convierte en la lluvia de mayor actividad del año junto a la cuadrántidas.

🌓 Sábado, 15✦✧✧
Luna en cuarto creciente. Conjunción y aproximación de la Luna y Marte. Mercurio en su mayor elongación oeste. Una bonita estampa matutina con Júpiter, Mercurio y Venus en el cielo de levante, justo antes de la salida del Sol.

Viernes, 21✦✧✧
Solsticio de diciembre a las 23h22m. Invierno en el hemisferio norte.

🌕 Sábado, 22
Luna llena.

🌗 Sábado, 29
Luna en cuarto menguante.

Nada más. ¡Desde Cosmos os deseamos muy felices fiestas y próspero 2019!

Mapas del cielo

Pulsando en los enlaces podéis abrir una nueva ventana mostrando un mapa detallado del cielo del mes que incluye una lista de objetos destacables. También están disponibles mapas del cielo en este momento generados externamente por diversos servicios.


Si necessiteu més informació, per a compilar aquesta secció em fet servir
The Sky Live; CalSky; Mobile Observatory; Heavens Above; in-the-sky.org i el programa Stellarium, entre d'altres.
Els caràcters de la lluna ha estat extrets de www.fileformat.info.

Feu els vostres comentaris o suggeriments a info@cosmosmataro.org.

Observació pública: Tres Reis Mags cap a l’estrella del Nadal

5 de des. 2018, 5:21 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 5 de des. 2018, 23:58 ]

Johannes Hevelius, Firmamentum Sobiescianum sive Uranographia

Tot just desprès de la cavalcada de reis, veniu al nostre observatori per donar un cop d'ull a ses majestats preparant-se per a la nit més màgica!

Observació mitjançant els nostres telescopis de la constel·lació d’ Orió, els Tres Reigs Mags al seu cinturó, la gran nebulosa y la estrella doble Rigel, a més de la famosa nebulosa del cavall i d’ altres objectes d’interès que es puguin trobar en situació favorable.

La activitat es pot cancel·lar degut al mal temps. Consulteu aquesta plana a www.cosmosmataro.org, a @cosmosmataro en Facebook i Twitter o bé trucant al +34 629751771 per més informació.



Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.

Fitxa d'activitat

Observació publica: Tres Reis Mags cap a l’estrella del Nadal
Ferran García
Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Carrer Bonaire, 25 àtic - 08301 Mataró
Telèfon: +34 629751771
info@cosmosmataro.org
Dissabte, 5 de gener del 2019 a les 20:00 hores.

Activitat gratuïta. Aforament limitat. La activitat es pot cancel·lar sense previ avís degut al mal temps.

Viu el Cosmos: De Mart a Groenlandia

1 de des. 2018, 1:08 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 8 de des. 2018, 2:19 ]

Viu el Cosmos! el vostre espai astronòmic a la ràdio, us convida a parlar de l'actualitat del cel repassant les principals efemèrides astronòmiques i activitats a casa nostra de la ma d'en Carles Paul i Diego Rodríguez.

A aquest programa parlem de l'aterratge de la nau InSight a Mart i també del recent descobriment d'un enorme cráter sota el gel de Groenlandia!

Com sempre, atendrem les vostres trucades en directe, donarem un repàs a les principals efemèrides visibles des de casa nostra i us contarem quines activitats tenim a l'agenda per a les properes setmanes.

Viu el cosmos amb Cosmos Mataró!

Fitxa d'activitat

Viu el Cosmos! a Mataró Ràdio
Presenta Maria Lluïsa Aranaz
amb Carles Paul i Diego Rodríguez
Dirigit per Diego Rodríguez
Produït per Carme Ruiz León

Programació: un dijous al mes, les 9:30 hores a la freqüència 89,3 FM, per internet o al TDT.

Calendari d'emissions a la temporada 2018/2019
27/09/2018; 25/10/2018; 29/11/2018; 27/12/2018; 31/01/2019; 28/02/2019; 28/03/2019; 25/04/2019; 30/05/2019; 27/06/2019 i 25/07/2019.

Telèfon de participació en directe: +34 93 6931334
info@cosmosmataro.org

Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Amb el suport de Mataró Ràdio

Sant Albert a l'INS Laia l'Arquera

15 de nov. 2018, 10:12 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 15 de nov. 2018, 10:25 ]

Com cada 15 de novembre, a l'INS Laia l'Arquera de Mataró es programa una activitat astronòmica per celebrar el dia de Sant Albert, des de 1941 anomenat pel papa Pius XII patró de tots els estudiants de ciències naturals.

Enguany, Cosmos ha rebut l'encàrrec de portar a terme una observació solar, que malauradament no s'ha pogut dur a terme degut al mal temps, a més d'una xerrada. Com sempre, gracies a l'impuls de la Mercè Feliu ha estat fantàstic gaudir de l'atenció de nens de tantes cultures que han trobat a aquesta institució un lloc per aprendre i formar-se com a persones... i potser futurs científics!

Cosmos per a escoles

Cosmos Mataró us ofereix activitats per a escoles i centres socials adaptades a les vostres necessitats. Tallers, observacions, xerrades, contacontes, cursets i tot tipus d'activitats de dinamització i formació.

Consulteu amb nosaltres per a trobar la millor activitat per la vostra escola


Big Bang, astronomia i poesia al nou llibre de Jordi Lopesino

15 de nov. 2018, 8:31 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 15 de nov. 2018, 8:38 ]

El dissabte, 17 de novembre del 2018, a les 18:00 hores a la llibreria Dòria Llibres del carrer d'Argentona,24 de Mataró, el nostre company Jordi Lopesino presenta el seu darrer llibre escrit en col·laboració amb la Lola Casas, «Big Bang», un recull de poemes per a nens sobre l'espai amb moltes dates interessants per als més grans, publicat per l’editorial Barcanova.

Us esperem!
 

Qui és l'autor?

Jordi Lopesino Corral

Jordi Lopesino es divulgador, col·laborador habitual de la revista Astronomía i autor de nombroses obres sobre astronomia i juvenils. Entre d'altres, dels següents títols:
  • Aprender astronomía con 100 ejercicios prácticos Marcombo 
  • Bookcrossing & love Asociación Cultural Mundo Imaginario 
  • Cazadores de cometas Asociación Cultural Mundo Imaginario 
  • Cielo profundo Equipo Sirius, S.A.
  • L'esfera imperfecta Editorial Barcanova
  • Maragda Editorial Barcanova
  • Mi primera guía sobre astronomía La Galera, SAU
  • La síndrome de Kessler Editorial Barcanova 
  • Els tentacles de l'abisme Editorial Barcanova 
  •  200 maravillas del cielo Equipo Sirius, S.A.
Jordi ha sigut president de Cosmos Mataró i segueix exercint la seva principal afició, l'astronomia, en camps com ara l'observació de exoplanetes des del seu observatori a Mataró.

Observació pública: Les Plèiades

7 de nov. 2018, 4:01 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 7 de nov. 2018, 4:13 ]

Composició d'una imatge de M45 amb l'oli The Pleiades, per Elihu Vedder, 1885. Metropolitan Museum of Art, Nova York.
Observació mitjançant el nostre telescopi de M45 Les Plèiades (també conegudes popularment a Catalunya com Les set germanes o Les Cabrelles), un cúmul obert en la constel·lació de Taure. És un dels més propers, i probablement el més conegut perquè és sens dubte el més evident a ull nu.

 A més, mirarem altres objectes d’interès que puguin trobar en situació favorable 

La activitat es pot cancel·lar degut al mal temps. Consulteu aquesta plana a www.cosmosmataro.org, a @cosmosmataro en Facebook i Twitter o bé trucant al +34 629751771 per més informació.



Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.

Fitxa d'activitat

Observació publica: Les Plèiades
Ferran García
Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Carrer Bonaire, 25 àtic - 08301 Mataró
Telèfon: +34 629751771
info@cosmosmataro.org
Dissabte, 1 de desembre del 2018 a les 20:00 hores.

Activitat gratuïta. Aforament limitat. La activitat es pot cancel·lar sense previ avís degut al mal temps.

Loteria de Nadal 2018 60è Aniversari

4 de nov. 2018, 3:04 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 4 de nov. 2018, 4:34 ]

Com cada Nadal, a Cosmos us oferim la possibilitat de guanyar importants premis, i a més ajudar a la nostra tasca de divulgació de l'astronomia. Aquest any per celebrar el nostre 60è aniversari us oferim un número molt rodó: el 22.488!

Aquest número s'ha distribuït a Benidorm, Barcelona, Igualada, Manresa, Cadiz, Lucena (Córdoba), Urretxu (Guipuzcoa), Monforte de Lugo i... Mataró.

A Cosmos us oferim participacions del dècim, on jugueu 4 euros i feu una donació d'un euro a Cosmos. Escriviu a info@cosmosmataro.org, truqueu al +34 626751771 o bé demaneu-ho a qualsevol de les nostres activitats. No espereu a que s'esgotin, i... que la sort us acompanyi!

Qué puc guanyar?

A la Loteria de Nadal 2018 es posen a la venda 170 milions de dècims. L'emissió consta de 170 sèries de 100.000 números cadascuna, en total puja a 3.400 milions d'euros i es reparteixen en premis el 70%, que es traduirà en 2.380 milions d'euros.
  • El primer premi, la Grossa, rep 4.000.000 euros a la sèrie; el segon 1.250.000 euros; el tercer, 500.000; els dos quarts premis, 200.000 euros i els vuit cinquens 60.000 a la sèrie. L'import del dècim continua sent de 20 euros.
  • Els Premis menors son els més comuns a causa de la quantitat de dècims en què pot tocar: Es reparteix 1.794 premis de 100 euros per dècim.
  • Pel que fa a les aproximacions, els dècim corresponents als nombres anteriors i poster al primer premi reben 2.000 euros, al segon 1.250 euros i al tercer, 960 euros. En el grup de les centenes hi ha quatre tipus, al primer, segon, tercer i quart premi. Totes atorguen 100 euros per dècim premiat. També tindràs sort si les dues últimes xifres del teu número coincideixen amb les de l'grossa o les del segon premi, perquè et premiaran amb 100 euros a cada dècim. 
  • Finalment, el reintegrament és el que menys diners dóna, 20 euros per dècim, però té la major quantitat de premis del sorteig de la Loteria de Nadal 2017, és a dir, és el que més toca.

Ajuda'ns a divulgar l'astronomia

Número comprat a la Administració de loteries Nº 10 del carrer Músic Cassado, 2 de Mataró, telèfon 937 90 84 04 (Francesc).

El cel en tres minuts: Novembre 2018

25 d’oct. 2018, 8:54 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 28 d’oct. 2018, 12:44 ]

Las nebulosas de Halloween

A simple vista, no son más que tenues manchas en el cielo nocturno, apenas distinguibles de alguna nubecilla. Vistas a través del telescopio, empiezan poco a poco a revelar extraños coloridos y fantasmagóricas formas que ocultan paritorios y también cementerios de estrellas.

Este mes, en homenaje a Halloween, os presentamos algunas de las más inquietantes. Ampliad las imágenes, recorrédlas con la vista, reconoced sutiles trazos y vagas sombras que recuerdan espeluznantes apariciones. Pero mientras lo hagáis... ¡recordad de vez en cuando mirar a vuestra espalda! 

Para aquellos menos impresionables, os indicamos también otras denominaciones no tan sugestivas de cada una de estas nebulosas. Varias son visibles con pequeños telescopios, aunque solo con un trabajo constante y laborioso de astrofotografía revelarán parte de su colorido.

 
Ghost Nebula,VdB 141, Sh2-136
Adam Block/Mount Lemmon Sky Center/University of Arizona
Witch Head Nebula, IC 2118, Cederblad 4
Astro Cruise
Medusa Nebula, Sharpless 2-274, PK 205+14 1, Abel 21
H. Schweiker/NOAO/AURA/NSF and T. A. Rector/University of Alaska Anchorage
Death Eater Nebula, Sharpless 2-68
T.A. Rector and H. Schweiker, WIYN / UAA / NOAO / NSF
Skull Nebula, Pac-Man Nebula, Caldwell 56
Adam Block / Mount Lemmon SkyCenter / University of Arizona
Phantom Streak Nebula, NGC 6741, Jonckheere 475, GSC2 S3002120466, 2MASS J19023710-0026566, PN VV 217
ESA / Hubble / NASA
Spectre of Death Nebula
Paul Mortfield, Stefano Cancelli
IRAS Ghost Nebula, GSC2 S2202023288, 2MASS J17451419-1756469, PK 009+05
ESA, Hubble, R. Sahai (JPL), NASA
Ghost of Jupiter Nebula, NGC 3242
Adam Block/Mount Lemmon Sky Center/University of Arizona
Trifid Nebula, M20, NGC 6514, Sharpless30, RCW 147, Gum 76
Hewholooksr
Ghost of the Moon Nebula, NGC 6781
Jim Misti
Spectre of Death Nebula, NGC 1999
Adam Block/Mount Lemmon Sky Center/University of Arizona
Little Ghost Nebula, NGC 6369, PK 002+05 1
Hubble Heritage Team
Diablo Nebula, M27, NGC 6853, Dumbbell Nebula, Diabolo Nebula
ESO
Fuente: www.astronomytrek.com/the-spookiest-nebulae-in-the-universe/
Martes, 6
Conjunción de la Luna y Venus. Mercurio en máxima elongación.

🌑 Miércoles, 7
Luna nueva.

Jueves, 8
Conjunción de la Luna y Júpiter.

Viernes, 9
Conjunción de la Luna y Mercurio.

Jueves, 11
Conjunción y aproximación de la Luna y Saturno.

🌓 Jueves, 15
Luna en cuarto creciente.

Viernes, 16
Conjunción y aproximación de la Luna y Marte.

Sábado, 17✦✧✧
Lluvia de estrellas de las Leónidas. Se trata de una lluvia de moderada intensidad cuya observación este año se verá además dificultada por la presencia de la Luna.

🌕 Viernes, 23
Luna llena.

🌗 Viernes, 30
Luna en cuarto menguante. Venus alcanza su máximo brillo.

Nada más por ahora. ¡Hasta el mes próximo!

Mapas del cielo

Pulsando en los enlaces podéis abrir una nueva ventana mostrando un mapa detallado del cielo del mes que incluye una lista de objetos destacables. También están disponibles mapas del cielo en este momento generados externamente por diversos servicios.


Si necessiteu més informació, per a compilar aquesta secció em fet servir
The Sky Live; CalSky; Mobile Observatory; Heavens Above; in-the-sky.org i el programa Stellarium, entre d'altres.
Els caràcters de la lluna ha estat extrets de www.fileformat.info.

Feu els vostres comentaris o suggeriments a info@cosmosmataro.org.

Viu el Cosmos: La missió interestel·lar dels Voyager

24 d’oct. 2018, 3:06 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 1 de des. 2018, 1:26 ]

Viu el Cosmos! el vostre espai astronòmic a la ràdio, us convida a parlar de l'actualitat del cel repassant les principals efemèrides astronòmiques i activitats a casa nostra de la ma d'en Carles Paul i Diego Rodríguez.

A aquest programa parlem de les naus Voyager 1 i 2 llançades a l'espai fa més de 41 anys enrere, i que aquests moments es troben donant les primeres passes als límits exteriors del nostre sistema solar, anant més lluny que cap altre objecte fabricat per la humanitat.

Com sempre, atendrem les vostres trucades en directe, donarem un repàs a les principals efemèrides visibles des de casa nostra i us contarem quines activitats tenim a l'agenda per a les properes setmanes.

Viu el cosmos amb Cosmos Mataró!

Fitxa d'activitat

Viu el Cosmos! a Mataró Ràdio
Presenta Maria Lluïsa Aranaz
amb Carles Paul i Diego Rodríguez
Dirigit per Diego Rodríguez
Produït per Carme Ruiz León

Programació: un dijous al mes, les 9:30 hores a la freqüència 89,3 FM, per internet o al TDT.

Properes emissions: 27/09/2018; 25/10/2018; 29/11/2018; 27/12/2018; 31/01/2019; 28/02/2019; 28/03/2019; 25/04/2019; 30/05/2019; 27/06/2019 i 25/07/2019.

Telèfon de participació en directe: +34 93 6931334
info@cosmosmataro.org

Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Amb el suport de Mataró Ràdio

1-10 of 290