Portada‎ > ‎

Activitats


Comunicat de Cosmos sobre Starlink

29 d’abr. 2020, 3:01 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 5 de maig 2020, 11:41 ]

Hem sigut testimonis del pas d’una rua de 60 satèl·lits el passat diumenge 24 d'abril que pertanyen a una xarxa privada mundial d’internet. Aquestes rues sols tenen aquesta lluentor als primers dies, i després es van enfosquin a mida que els satèl·lits arriben a la seva òrbita final. Tot i això,  cada dia son visibles centenars de satèl·lits a ull nu poc abans de sortir el sol i poc després de la seva posta. Donat que parlem no nomes d’aquesta sinó d’altres constel·lacions en projecte, als propers anys aquest número pujarà a milers d’objectes.  Per tot això, a Cosmos tenim que afegir-nos a la preocupació que ja va mostrar la Unió Astronòmica Internacional al seu escrit del passat 3 de juny del 2019, exigint el desenvolupament d’un marc regulatori que mitigui o elimini l’impacte d’aquestes activitats.

A Cosmos entenem que els beneficis d'aquest tecnologia, com els seus perills, son ara per ara incalculables, pero confiem en una resposta comuna per part de la comunitat internacional que faci compatible ciencia, desenvolupament técnic i economic i qualitat de vida per a tothom i a totarreu.

C/2019 Y4 (ATLAS), un cometa para la esperanza

1 d’abr. 2020, 3:25 publicada per Cosmos Mataró   [ actualitzat el 2 d’abr. 2020, 11:22 ]

C/2019 Y4. Tricomía con filtros SR V SG 30 minutos por canal.
© Ramon Naves, Observatori de Montcabrer.
Simulación del cielo al atardecer del 19 de mayo del 2020 desde la terraza de Cosmos.
Paisaje por Esteve Cortés / Cosmos Mataró.

Después de años sin grandes cometas, todo apunta a que en la primavera del 2020 volveremos a disfrutar de la mítica imagen de una larga cola luminosa en el cielo. Se trata de C/2019 Y4 (ATLAS). Pero su observación no será fácil.

ATLAS parece un nombre adecuado para el que podría ser el cometa más brillante en muchos años, pero es en realidad el acrónimo de Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System, un sistema de alerta astronómica temprana robotizado y optimizado para detectar objetos pequeños unas semanas o días antes de que impacten en la Tierra. Financiado por la NASA y desarrollado y operado por el Instituto de Astronomía de la Universidad de Hawai, cuenta con dos telescopios de medio metro ubicados a 160 km de distancia, en los observatorios Haleakala (ATLAS-HKO) y Mauna Loa (ATLAS-MLO). Este gran cometa fue descubierto desde allí el 28 de diciembre de 2019 cuando brillaba con magnitud 19,6 en la constelación de la Osa Mayor, pero pasó a primer plano tras aumentar su brillo 4.000 veces durante el siguiente mes.

El C/2019 Y4 sigue una órbita casi parabólica que lo aleja a más de 660 veces nuestra distancia al Sol. Una órbita tan grande necesita mucho tiempo para completarse. En torno a los seis mil años. Es decir, su última aproximación pudo haberse producido el tercer milenio antes de Cristo. Pero nunca se aproxima demasiado a la Tierra. Su distancia mínima a nuestra órbita es de casi cien millones de kilómetros. Un espectáculo seguro aunque con ciertas dificultades.

¿Dónde mirar?

Se espera que el cometa continúe brillando intensamente, y es posible que sea visible a simple vista en algún momento de abril o mayo de 2020. De enero a marzo de 2020, el cometa se situará en la constelación de la Osa Mayor, mirando hacia el norte. Durante todo el mes de abril, el cometa será visible en la constelación de Camelopardalis (Girafa). El 12 de mayo se mudará a Perseo.

Si quieres observarlo a partir del 16 de mayo, cuando abandone la región circumpolar, tendrás que buscarlo a horcajadas del Sol en los minutos previos a la salida o posteriores a la puesta. El atardecer del martes 19 de mayo verá una estampa difícilmente repetible: Un elenco de estrellas célebres, incluyendo Betelgeuse, Castor, Pollux, Capella, Polaris y Vega, además de Mercurio y Venus, en solemne comitiva acompañando al cometa en su puesta, con la cola hacia arriba.

Y si te lo pierdes, nueva oportunidad pocas horas más tarde, justo antes de la salida del Sol, con el cometa precedido por Mirfak, al Noreste... y por su propia cola.

C/2019 Y4 alcanzará su punto más cercano a la Tierra el 23 de mayo durante una Luna Nueva, a 17 grados del Sol. En su paso por el perihelio el 31 de mayo, estará en la constelación de Tauro a 12 grados del Sol, ya completamente invisible para los observadores terrestres.

Habrá que jugar al gato y al ratón con el Sol, las nubes y contaminación lumínica.¡Pero es bastante probable que el espectáculo valga la pena!


Software recomendado: Stellarium
Para saber más: The Sky Live



Observació pública: Venus a Les Plèiades

10 de març 2020, 11:09 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 2 d’abr. 2020, 8:44 per Cosmos Mataró ]

Les Plèiades (M45), per Ferran García Luque, Cosmos Mataró.

Venus sempre ens dona la esquena, pero ens l'estimem igual!

Observarem amb els nostres telescopis el planeta Venus travessant el conjunt de estrelles de Les Plèiades (M45). Aquest no és pas un espectacle molt rar de veure, perquè ambdós es troben al camí que recorre el Sol al cel, l’eclíptica. A més, farem una ullada a la Lluna, que sempre encisa.

Tot un espectacle si els núvols ens ho permeten!




Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.

Fitxa d'activitat

Observació publica: Venus a Les Plèiades
Ferran García
Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Carrer Bonaire, 25 àtic - 08301 Mataró
Telèfon: +34 629751771
info@cosmosmataro.org
Divendres, 3 d'abril del 2020 a les 21:00 hores.

Activitat gratuïta. Aforament limitat. La activitat es pot cancel·lar sense previ avís degut al mal temps.

ATENCIÓ

ACTIVITAT POSPOSADA COM A MESURA DE PREVENCIÓ CONTRA LA TRANSMISSIÓ DEL CORONAVIRUS.

Cap de setmana astronòmic a Prades 2020

10 de març 2020, 9:14 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 2 d’abr. 2020, 8:47 per Cosmos Mataró ]

Cosmos Mataró organitza una sortida al Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, a les Muntanyes de Prades, els propers dies 15, 16 i 17 de maig del 2020.


Durant la sortida, a més, gaudirem dels molts atractius turístics de les muntanyes de Prades, impresionant conjunt de serres a la Serralada Prelitoral, que ocupen la mateixa extensió que el Pla d'Urgell, formades predominantment per roques calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats, i on neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.

Els propers dies anirem possant el programa detallat de l'activitat,

Enllaços d'interés


Podeu consultar les nostres properes activitats al nostre Calendari.

Fitxa d'activitat

Cap de Setmana astronòmic a Prades 2020
Coordinador: Dídac Sánchez
Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Carrer Bonaire, 25 àtic - 08301 Mataró
Telèfon: +34 636097566
info@cosmosmataro.org
Divendres, 15 al diumenge 17 de Maig, 2020.

Preu orientatiu segons nombre de persones i tipus d'allotjament: 325 euros per parella en mitja pensió per dues nits. Preus especials per a famílies i persones que viatgin soles. 

Descompte del 20% per socis de Cosmos, acompanyants i entitats afiliades (preu orientatiu amb descompte, 260 euros per parella).

ATENCIÓ


ACTIVITAT POSPOSADA COM A MESURA DE PREVENCIÓ CONTRA LA TRANSMISSIÓ DEL CORONAVIRUS.

Viu el Cosmos! Industria 4.0

29 de febr. 2020, 7:32 publicada per Cosmos Mataró   [ actualitzat el 2 de març 2020, 6:40 per Diego Rodríguez ]

Viu el Cosmos! el vostre espai astronòmic a la ràdio, us convida a parlar de l'actualitat del cel repassant les principals efemèrides astronòmiques i activitats a casa nostra de la ma d'en Carles Paul i Diego Rodríguez.

A aquest programa us parlem dels desafiaments derivats del tractament massiu de dades que es necessiten per a la investigació del cosmos i com la intel·ligència artificial és la gran amenaça i també alhora la gran esperança per fer-los front.

Com sempre, atendrem les vostres trucades en directe, donarem un repàs a les principals efemèrides visibles des de casa nostra i us contarem quines activitats tenim a l'agenda per a les properes setmanes.

Viu el cosmos amb Cosmos Mataró!

Fitxa d'activitat

Viu el Cosmos! a Mataró Ràdio
Presenta Pep Andreu Buch
amb Carles Paul i Diego Rodríguez
Dirigit per Diego Rodríguez
Produït per Carme Ruiz León

Programació: un dijous al mes, les 9:30 hores a la freqüència 89,3 FM, per internet o al TDT.

Calendari d'emissions a la temporada 2019/2020
26/09/2019; 28/10/2019; 28/11/2019; 26/12/2019; 23/01/2020; 27/02/2020; 26/03/2020; 23/04/2020; 28/05/2020; 25/06/2020 i 23/07/2020.

Telèfon de participació en directe: +34 93 6931334
info@cosmosmataro.org

Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Amb el suport de Mataró Audiovisual

Observació pública: Nebulosa d’Orió i Cúmul del pessebre

11 de febr. 2020, 1:17 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 2 d’abr. 2020, 8:44 per Cosmos Mataró ]

La nebulosa d'Orió, per Josep Maria Villegas, Cosmos Mataró.

Tot un clàssic de les nits d'hivern, Orió mai ens cansa. Enguany, encara amb tristor per l'enfosquiment de Betelgeuse, tornarem a gaudir d'una de les seves meravelles.

Observarem amb els nostres telescopis la Nebulosa d’Orió i el Cúmul del Pessebre. La Nebulosa d’Orió, de vegades anomenada la Capella Sixtina del cel, és una de les nebuloses més brillants. Visible a ull nu al cel nocturn, ens ha revelat molt sobre com les estrelles i els sistemes planetaris es formen del col·lapse de núvols de pols i gas.

També farem un cop d’ull al Cúmul del Pessebre, amb gran quantitat d'estrelles variables, gegants vermelles i nanes blanques. Pels voltants i fins i tot dintre del mateix cúmul, encara que situades molt més lluny que qualsevol de les seves estrelles, pot contemplar-se un petit cúmul de galàxies disperses no massa brillants ni grans, el conjunt Coma-Lleó. Tot un espectacle si els núvols ens ho permeten!




Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.

Fitxa d'activitat

Observació publica: Nebulosa d’Orió i Cúmul del pessebre
Ferran García
Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Carrer Bonaire, 25 àtic - 08301 Mataró
Telèfon: +34 629751771
info@cosmosmataro.org
Dissabte, 14 de Març del 2020 a les 19:30 hores.

Activitat gratuïta. Aforament limitat. La activitat es pot cancel·lar sense previ avís degut al mal temps.

ATENCIÓ

ACTIVITAT POSPOSADA COM A MESURA DE PREVENCIÓ CONTRA LA TRANSMISSIÓ DEL CORONAVIRUS.

Viu el Cosmos! Betelgeuse

22 de gen. 2020, 23:21 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 26 de gen. 2020, 14:17 ]

Viu el Cosmos! el vostre espai astronòmic a la ràdio, us convida a parlar de l'actualitat del cel repassant les principals efemèrides astronòmiques i activitats a casa nostra de la ma d'en Carles Paul i Diego Rodríguez.

A aquest programa us parlarem de Betelgeuse i del seu destí.

Com sempre, atendrem les vostres trucades en directe, donarem un repàs a les principals efemèrides visibles des de casa nostra i us contarem quines activitats tenim a l'agenda per a les properes setmanes.

Viu el cosmos amb Cosmos Mataró!

Fitxa d'activitat

Viu el Cosmos! a Mataró Ràdio
Presenta Pep Andreu Buch
amb Carles Paul i Diego Rodríguez
Dirigit per Diego Rodríguez
Produït per Carme Ruiz León

Programació: un dijous al mes, les 9:30 hores a la freqüència 89,3 FM, per internet o al TDT.

Calendari d'emissions a la temporada 2019/2020
26/09/2019; 28/10/2019; 28/11/2019; 26/12/2019; 23/01/2020; 27/02/2020; 26/03/2020; 23/04/2020; 28/05/2020; 25/06/2020 i 23/07/2020.

Telèfon de participació en directe: +34 93 6931334
info@cosmosmataro.org

Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Amb el suport de Mataró Audiovisual

La manecilla dorada de la Luna - artículo en edición

22 de gen. 2020, 5:46 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 22 de gen. 2020, 23:18 ]

Captura de pantalla de la transmisión en directo del tránsito de Mercurio del 11 de noviembre del 2019, la primera realizada por Cosmos Mataró desde su canal en Youtube. A lo largo de sus casi tres horas de duración se tuvieron que superar varios obstáculos, como la presencia de nubes, problemas de seguimiento e incluso el paso de aviones. Fueron apariciones de apenas tres segundos, como ésta que más tarde, y con la ayuda de Flightradar24, pudimos identificar como el Boeing 737 del vuelo FR9044 proveniente de Londres.
El objetivo era poner a punto los elementos que posibiliten este tipo de actividades de forma sencilla y atractiva, añadiendo vídeos de contexto, páginas web, relojes y textos sobreimpresionados al vídeo principal. En la imagen, Mercurio próximo a su máximo acercamiento al centro del disco solar, que se produjo a las 16:19:46 CET.
El procesador de vídeo OBS Studio permite mucha flexibilidad a la hora de diseñar y transitar entre escenarios, incrustando de forma dinámica objetos tales como zooms digitales.
Un tránsito de Mercurio es un fenómeno bastante raro. Más raro que un eclipse total de Luna, aunque menos que un tránsito de Venus, pese a consistir en todos los casos en un fenómeno similar.

Mercurio adelanta a la Tierra cada 116 días. En cada uno de estos adelantamientos, pasa del cielo versperino al matutino situándose entre el Sol y la Tierra en una alineación denominada Conjunción inferior. Sin embargo, la inclinación de unos 7 grados en la órbita de Mercurio provoca que en la mayoría de estas alineaciones Mercurio aparezca por encima o por debajo del disco solar.

Para que su paso se produzca precisamente por delante del disco solar, Mercurio debe además encontrarse en el mismo plano orbital que la Tierra, lo que Mercurio hace cada 44 días aproximadamente, mientras que la Tierra lo hace cada 8 de mayo y 10 de noviembre, con Mercurio mostrando un diámetro aparente de 12" y 10" respectivamente.

Cada 7 u 8 años, ambos planetas coinciden sobre la línea de nodos en conjunción inferior, produciendo un tránsito.

Su interés científico ha radicado históricamente en cosas como la determinación de la escala del sistema solar, la investigación en la variabilidad en la rotación de la Tierra y la aceleración de marea de la Luna, la medida de la masa de Venus a partir de la variación secular en la órbita de Mercurio, la búsqueda de variaciones a largo plazo del radio solar, la investigación del efecto de gota negra y su relación con la existencia o no de atmósfera en el planeta interior o la calibración en la caída de la luz para su aplicación en el estudio del tránsito de exoplanetas.

El tránsito del 11 de noviembre del 2019 se produjo en el nodo ascendente, y para ver el próximo habrá que esperar al 13 de noviembre del 2032.

En el gráfico se muestra no a escala las órbitas de Mercurio y la Tierra, con la rejilla representando la eclíptica y Mercurio recorriéndola a lo largo de su órbita por encima y por debajo.



Fitxa d'activitat

Observació publica en directe: Trànsit de Mercuri
Diego Rodríguez i Ferran García
Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Canal de Cosmos Mataró a Youtube
Telèfon: +34 629751771
info@cosmosmataro.org
Dilluns, 11 de novembre del 2019 de 13:30 a 16:30 hores.

Activitat gratuïta.


Viu el Cosmos! Crisi, quina crisi?

25 de des. 2019, 13:24 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 25 de des. 2019, 13:40 ]

Viu el Cosmos! el vostre espai astronòmic a la ràdio, us convida a parlar de l'actualitat del cel repassant les principals efemèrides astronòmiques i activitats a casa nostra de la ma d'en Carles Paul i Diego Rodríguez.

A aquest programa us parlarem de la cimera del clima COP25 2019 i del destí de la Terra.

Com sempre, atendrem les vostres trucades en directe, donarem un repàs a les principals efemèrides visibles des de casa nostra i us contarem quines activitats tenim a l'agenda per a les properes setmanes.

Viu el cosmos amb Cosmos Mataró!

Fitxa d'activitat

Viu el Cosmos! a Mataró Ràdio
Presenta Pep Andreu Buch
amb Carles Paul i Diego Rodríguez
Dirigit per Diego Rodríguez
Produït per Carme Ruiz León

Programació: un dijous al mes, les 9:30 hores a la freqüència 89,3 FM, per internet o al TDT.

Calendari d'emissions a la temporada 2019/2020
26/09/2019; 28/10/2019; 28/11/2019; 26/12/2019; 23/01/2020; 27/02/2020; 26/03/2020; 23/04/2020; 28/05/2020; 25/06/2020 i 23/07/2020.

Telèfon de participació en directe: +34 93 6931334
info@cosmosmataro.org

Cosmos, grup d'astronomia de Mataró
Amb el suport de Mataró Audiovisual

Curs d'iniciació a la astronomia II a Espai Gatassa

12 de des. 2019, 9:50 publicada per Diego Rodríguez   [ actualitzat el 13 de des. 2019, 5:39 per Cosmos Mataró ]

Espai Gatassa organitza amb la col·laboració de Cosmos Grup d'astronomia de Mataró la segona part del curs d'iniciació a l' astronomia.

A lo largo de cada sesión, iremos complementando los aspectos ya discutidos en la primera parte del curso, ofreciendo también a los recién llegados una iniciación rápida al mundo de la astronomía. El curso incluye una sesión práctica de observación desde nuestro observatorio de la calle Bonaire, 24 de Mataró. .

Fitxa d'activitat

Curs d'iniciació a l'astronomia II
Espai Gatassa
Cosmos grup d'astronomia de Mataró
Carrer de Josep Monserrat i Cuadrada, 1, 08303 Mataró
Telèfon: +34 937 022 832
info@cosmosmataro.org

Usuaris del curs nivell I
Dimarts, 3, 10, 17 i 24 de març del 2020 de 19:30 a 20:30 hores.
Usuaris sense nivell
Les dues primeres sessions comencen mitja hora abans.

Preu: 14,80 euros. Gratuït per a socis de Cosmos i entitats associades. Places limitades.












Curso gratuito para socios

El coste integro del curso es reembolsable para los socios de Cosmos. Si aún no lo eres, es una buena oportunidad para unirte a nosotros por sólo 13 euros cada trimestre, y así ayudarnos en la difusión de la astronomía.


Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.

CURS D'INICIACIÓ A L'ASTRONOMIA II

Programa

Sessió 1 Dimarts, 3 de març, 19:30 hores
Per qué serveix l'astronomia
  • Interpretant el cel
  • Com fer servir un planetari o un planisferi
  • Programes i apps per a mòbil. Apps VR
  • Webs i publicacions de referència

Sessió 2 Dimarts, 10 de març, 19:30 hores
Escollint telescopi
  • Consells pràctics per començar
  • Telescopi o binocle?
  • Comprar o compartir?
  • Un observatori a casa
  • Un observatori a l'altra costat del mon
Sessió 3 Dimarts, 17 de març, 19:30 hores
Escollint el teu cosmos
  • Astronomia de saló
  • Observant els dies i les estacions
  • El cel a ull nu, pluges d'estrelles, satèl·lits artificials
  • Fotografia amb mòbil de la Via Làctia
  • Astrofotografia amb webcam
  • Astrofotografia amb càmera d'objectiu intercambiable
Sessió 4 Dimarts, 24 de març, 19:30 hores
Gaudint el cel
  • Observació des del nostre observatori
  • Escull la teva propera destinació al cosmos

1-10 of 334