Portada‎ > ‎Noticies‎ > ‎

Observació pública: Saturn a Virgo

20 de maig 2012, 11:05 publicada per Didac Sánchez   [ actualitzat el 23 de maig 2012, 5:56 ]
Aspecte de la sala de Cosmos durant la xerrada prèvia a la observació
Dissabte 19 de maig 2012. Després de tot un dia ple de núvols, cap els vols de quarts de set de la tarda semblava que el cel s'anava aclarint i només algun de solitari es resistia a desaparèixer.

Això devia animar al públic a venir al nostre observatori. Poc a poc al principi, però ja amb  quantitat just abans de començar, la gent va anar arribant i finalment van acabar d'omplir l'espai disponible. Totes les cadires van quedar ocupades i una bona quantitat de gent es va quedar dempeus al darrera de la sala, mentre seguien amb atenció les explicacions que se'ls donaven.

Mentre això succeïa, a fora el cel s'havia tornat a tapar i no donava senyals de voler tornar a deixar-nos veure'l. Les diapositives i els vídeos anaven desgranant-se a mida que es feia fosc, esperant un petit miracle que ens permetés complir amb allò que tothom desitjava: poder veure el planeta dels anells a través del telescopi.

Una vegada acabada la introducció, i donat que les condicions del cel no havien millorat, bona part del públic present va optar per marxar. Però una part d'aquell va optar per fer una ullada a les instal·lacions de l'observatori, encara que fos per aprofitar la visita. També van pujar al terrat per donar una ullada als culpables de la decepció, i també, perquè no, per tenir una vista inusual de Mataró.

Quan ja quedàvem pocs, algunes clarianes es van començar a obrir que vam poder aprofitar, amb certes dificultats pel moviment dels núvols, per donar un cop d'ull a Venus, baix però encara accessible, i a Saturn, prop de Spica, l'estel alfa de Virgo.

Però els maleits núvols no ens donaven respir i aviat es va tornar a tapar amb un de ben gros. Cosa que va fer que els pocs assistents que encara quedaven decidissin acomiadar-se amb el lament de no poder veure el planeta amb prou claredat. I així, ens vam quedar sols uns quants dels organitzadors: en Ferran, en Ramon, en Josep Mª, en Gerard, en Saturnino i qui escriu aquestes línies, Esteve.

De sobte, al cap d'uns minuts, com ja havia passat en altres ocasions, els núvols es van esvair gairebé del tot de la part superior de la volta celeste, deixant pas a un cel ben clar i net. Cosa que vam poder aprofitar per observar el nostre objecte de desig: Saturn, per fi! Sort per nosaltres, i malauradament no tant pel nostre públic per qui havíem preparat aquella activitat.

Una altra vegada serà. Desitgem que llavors hi hagi unes condicions millors.
Comments