Visita a L'Estany, Moianés

1 de gen. 2016, 10:22 publicada per Diego Rodríguez [ actualitzat el 19 d’oct. 2016, 9:32 per Cosmos Mataró ]

Fotos: Esteve Cortés Guasch.

El nostre company Esteve Cortès ens ha fet arribar una ressenya de la seva visita a L'Estany, al Moianès.

Té aquest poble una certa relació amb l'astronomia. De fet, a la façana lateral de l'ajuntament, que fou una dependència del monestir de Santa Maria de L'Estany, es pot veure un magnífic rellotge de sol obra del ceramista Josep Roig i Ginestós (Estany, Moianès, 1898 — Barcelona, 20 de juliol de 1993). La majoria de rellotges de sol solen estar més o menys ornamentats amb elements artístics i frases al·legòriques. En aquest cas aquest rellotge mostra una ornamentació molt rica que ens descriu l'Esteve: un Sol majestuós i resplendent a la base d'un guió metàl·lic; els 12 signes de Zodíac, en quadres alineats verticalment a banda i banda; sota el sol hi ha l'escut orlat de l'Estany (s. XVIII) que mostra una torre de castell amb merlets, que avui dia no existeix; més avall, una al·legoria de les feines del camp amb eines, un barret, un càntir i un cistell de fruits; i a la base s'hi mostra una vista del poble envoltat de motius naturals com espigues, flors i bolets, amb alguns animals com una guineu que salta i unes guatlles o perdius.

Però el que enforteix encara més aquesta relació astronòmica amb el lloc es la presència d'un observatori al seu entorn proper. L'Esteve el va divisar al mig del bosc, dalt d’unes muntanyes properes. També va trobar aquesta definició a una guia excursionista:

«Situat en el Serrat de Garfís a prop de la Monjoia i dins el terme de Moià, consta d'un cos de formigó octogonal d'uns 8 metres d'alçada, acabats amb una cúpula semiesfèrica pel telescopi. A la dreta té un anemòmetre i a l'esquerra un parallamps. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit. Amb l'ajuda d'aquest observatori, a partir de l'any 2000, el nom de Sabadell també identifica un planeta. El Minor Planet Center dels Estats Units, un organisme que s'encarrega de la catalogació de planetes i astres, va voler reconèixer el treball de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell posant el nom de la localitat a un nou planeta que dos membres de l'agrupació van descobrir. Ferran Casarramona i Antoni Vidal van localitzar l'asteroide el 23 d'agost de 1998 quan treballaven a l'observatori de la Monjoia. Nomes dos astres més duen el nom d'una ciutat espanyola: el Barcelona i el Catalonia. El Sabadell dona la volta al sol cada quatre anys i esta a 437 milions de quilometres de la Terra».

Es tracta de l’Observatori Astronòmic de la Monjoia (latitud 41.855838, longitud 2.133018), amb codi MPC 953. Rep aquest nom degut a l'entorn on es troba prop de la masia de la Monjoia, dins el terme municipal de Moià, que actualment es troba en runes i de la que només en resta la façana principal. Encara que no forma part del municipi està molt a prop, a tan sols uns 2 km. en línia recta i a uns 5 km. per pistes forestals.

Sembla ser que, el 1998, membres de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell van observar l'asteroide del cinturó principal 1998 QZ15, que desprès va ser anomenat (13260) Sabadell en commemoració del 40 aniversari de l'Agrupació Astronòmica d'aquella ciutat vallesana. Encara que aquest objecte ja havia estat observat prèviament des del 1952 per altres observatoris majors, el seu descobriment va ser adjudicat al de la Monjoia.

En aquests moments aquest asteroide es troba a la constel·lació d'Aries, prop del cúmul de les Plèiades, a una distància de poc més de 2 UA, amb una magnitud al voltant de 18 que dificulta la seva observació des d'entorns urbans com els que tenim al Maresme. L'interès de d'aquest observatori, unit a l'oferta cultural representada pel monestir, el fan atractiu com a destí per una possible sortida organitzada per Cosmos, els detalls de la qual els penjarem a aquest web.

Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.