Tanabata, Festa de les estrelles 2025

Temps era temps, al firmament, hi vivia la princesa Orihime (la Teixidora), filla del déu del Cel. Orihime era famosa per la seva habilitat teixint els núvols i les estrelles del cel, creant vestits màgics de llum. Però, tot i la seva bellesa i talent, estava trista: treballava tant que no tenia temps per a l’amor. El seu pare, preocupat per la felicitat de la filla, li va presentar Hikoboshi (el Pastor d'Estrelles), un jove guardià de bous que vivia a l’altra banda de la Via Làctia. Quan es van conèixer, Orihime i Hikoboshi es van enamorar profundament. Tant, que van oblidar les seves responsabilitats: ella deixà de teixir, i ell descuidà els seus ramats!

El déu del Cel, enfadat, els va separar, situant-los a cada banda de la gran Via Làctia, i només els permeté retrobar-se una vegada a l'any, la setena nit del setè mes: Tanabata, la Nit de les Estrelles.

Des d’aleshores, cada 7 de juliol, si el cel és clar, un pont d'ocells (les garses) uneix Orihime i Hikoboshi perquè puguin retrobar-se.

Per celebrar aquest amor impossible però fidel, al Japó s’escriuen desitjos en papers de colors (tanzaku) i es pengen en branques de bambú, com si fossin paraules que volen al cel. És un dia per somiar, estimar i confiar en la paciència del temps.

Aquesta tradició nipona ens pot ressonar també a nosaltres. A Mataró, com al nostre pais, també mirem al cel amb esperança: pensem en la Nit de Sant Joan, plena de rituals i desitjos llançats al foc o al mar, o en les antigues festes d'estiu on l’amor i els estels es donen la mà.

Tanabata ens convida a teixir ponts entre cultures. A creure que, com Orihime i Hikoboshi, l’amor i els somnis —per molt lluny que us semblin— es poden retrobar, ni que sigui per una nit brillant sota les estrelles.

A aquesta activiat, mirarem el cel, us contarem aquesta història d'amor celeste, i escriurem els nostres millors desitjos en tires de paper que després es portaran a un santuari.

Us esperem a tots!