Fecha de publicación: Jun 28, 2015 10:43:8 AM
El Mànec d'Or es un espectacle que sols es pot gaudir unes poques hores un parell de dies desprès del Quart Creixent quant els primers raigs de Sol il·luminen els Jura Montes mentre la plana Sinus Iridum encara és a l'ombra, tot formant una figura de mànec.
El podeu veure a la part superior d'aquesta fotografia presa amb la mateixa orientació que l'ull nu al 12 de desembre del 2013 per Jürgen Mangelsdorf amb una Nikon D800, f/6.3, 1/1250 sec, 1200mm, ISO 1600.
Si al juny el cel el dominava el Triangle d'estiu, al juliol li donem la benvinguda a un altre asterisme característic d'aquesta estació: la Capsa d'Ophiuchus, un pentàgon irregular al bell mig de la constel·lació d'Ophiuchus (Serpentari, el portador de la serp) situada al damunt de Scorpio i format per les estrelles Rasalhague, al cap; Kappa Ophiuchi, a l'espatlla dreta; Yed Posterior; Zeta Ophiuchi i Cebalrai, a l'espatlla esquerra. Aquesta figura representa Asclepi, el llegendari metge capaç de ressuscitar als morts fins al punt d'inquietar Hades, qui temia de no rebre més ànimes! Per tal d'evitar-ho, Hades va convèncer el seu germà Zeus de fulminar-lo declarant que tots els mortals han de morir un dia o altre. Tot i això, i per tal d’honorar-lo, Zeus el va col·locar al costat de la serp, que simbolitza la vida renovada, al cel. Tornant a la Terra, la nostra distancia al Sol serà màxima aquest dilluns 6; es a dir que la Terra es trobarà al seu afeli com cada any per aquestes dates. Però no patiu que no passarem fred! El dimarts 2, tenim una Lluna Plena molt especial perquè es la Lluna Plena més baixa de tot l'any, arribant aquesta nit a fins a només 31 graus d'alçaria sobre l'horitzó. Haurem d'esperar fins al 20 de juny de l'any vinent per veure-la tan baixa! Si voleu gaudir d'un altre espectacle interessant en plena festivitat de Les Santes feu una ullada cap a les 19 hores del diumenge 26 a una Lluna a tocar de Saturn i Antares per veure sortir el Sol a les seves muntanyes Jura, mentre que Sinus Iridum resta encara a l'ombra. El que veureu es coneix com el Mànec d'Or!Mercuri ja és visible als matins poc abans de la sortida del Sol i allunyant-se d'ell més i més, encara que no arribarà al màxim fins al 4 de setembre. Atenció a la matinada del dimecres 16 si voleu veure Mercuri i Mars molt i molt junts al cel poc abans de la sortida del Sol. Això tindrà mèrit, i no tant sols per la lluminositat de l'astre rei... també pel fet de que Mart es trobarà el dissabte 11 a la seva màxima distancia de la Terra, unes 2,6 vegades la nostra distancia al Sol! Venus es troba molt a prop de Júpiter el primer de juliol, a menys d'un diàmetre lunar, encara que els camins d'ambos astres son contraris: Venus s'allunyarà de l'astre rei fins a l'octubre mentre que Júpiter s'aproparà més i més, per la qual cosa la visibilitat de Venus millorarà mentre que la de Júpiter es farà més complicada als vespres a mida que passin els dies. Més val que digueu Adeu a Júpiter fins a l'hivern...
Ep! No ens posem tristos! Saturn continua penjat de Libra i coronant el cap de Scorpio com una magnifica opció per a petits telescopis a llarg de totes les nits de juliol.
Aprofiteu per deixar una mica la finestra oberta i sopar amb vistes a Saturn!
Res més per ara. Que gaudiu de cels nets i nits estelades!
Podeu veure aquí un mapa més detallat del cel del mes compilat pel nostre company Esteve Cortés.
Presentació, Alejandra Rodríguez.
Narració, Diego Rodríguez.
Música, Valgeir Sigurðsson, Focal Point, Ekvílibríum, 2007.
Per compilar aquesta secció, em fet servir www.calsky.com, www.heavens-above.com i el programa Stellarium, entre d'altres.
Feu els vostres comentaris o suggeriments a info@cosmosmataro.org.