Observació pública de Les Santes 2010

   Un any més, ja en van tres de consecutius, la nostra entitat va dur a terme una observació pública dins el programa de Les Santes, Festa Major de Mataró, amb el lema "El cel de Les Santes", encara que seguint la línia marcada pel creador del cartell oficial d'enguany, tot jugant amb l'ordre de les lletres, al cartell anunciador hi apareix com a "El cel de seL setnaS".

    Això no vol dir que l'observació es fes d'una manera esbojarrada, sense ordre, o bé començant pel final. No, com en l'any precedent vam definir una operatòria que anava de baix cap dalt. Primer es farien unes xerrades introductòries al Racó del Casal per informar als assistents d'allò que, tot seguit, veurien a través dels telescopis instal·lats al terrat i a la cúpula gran.

    Donada la presència de la Lluna plena durant la major part de la nit, es van haver de seleccionar una sèrie d'objectes que fossin visibles malgrat la previsible lluminositat del nostre satèl·lit, i que a la vegada poguessin atraure l'atenció del públic que vingués. Els objectes escollits foren l'estel doble Albireo, a la constel·lació del Cigne, i l'asterisme Collinder 399, també conegut com el penja-robes, per la primera part de la nit; després vindrien el també estel doble Gamma Andromedae, i el rei dels planetes pel que fa a la seva mida, Júpiter, que estaria accessible ja entrada la matinada.

   Poc abans de començar l'activitat no les teníem totes, ja que el cel estava molt tapat de núvols que en prou feina deixaven veure un bocí de cel. Però mentre fèiem una queixalada als entrepans que havíem dut per sopar, algunes zones situades cap el sud-oest s'anaven aclarint.

    Al voltant de l'hora prevista es va donar inici a l'activitat. La gent que ja feia una estona que esperava a les escales de l'edifici va ser adreçada cap El Racó, on se'ls va oferir la primera xerrada introductòria. Aquestes xerrades anaven a càrrec d'en Jordi Lopesino i l'Oriol Font, ambdós socis veterans i coneguts de Cosmos, per les que havien preparat unes presentacions de suport que es projectaven en una pantalla al fons de la sala. Ambdós companys van fer gala de les seves dots comunicatives amb les diverses tongades de públic que omplia la sala en cada ocasió.

    Altres companys con la Núria Ricós, l'Ivan Güixens i l'Antoni Vinyals, amb la col·laboració d'en Gerard Alís qui després se'n va anar cap la sala del pis superior amb els seus pares, estratègicament situats al replà del segon pis davant l'entrada al Racó, s'encarregaven d'informar i adreçar els visitants. Els lliuraven un full explicatiu complementari de les xerrades que anaven a escoltar, i els distribuïen cap el Racó o cap l'observatori si ja en sortien.

Abans d'anar cap els telescopis o al tornar-ne, si així ho desitjaven, els visitants també tenien l'oportunitat de seure una estona a la sala del nostre observatori, on podien veure unes imatges estàtiques i alguns vídeos relacionats amb la Lluna que hi eren projectats. Simultàniament també s'hi mostrava la imatge de la Lluna plena que era presa en directe per mitjà d'una webcam acoblada a un telescopi refractor que havíem disposat a la plataforma que hi ha al costat de les finestres de la sala. Donada la circumstància de coincidir la data amb la Lluna fent el ple, es feia necessari dedicar-hi una certa especial atenció al nostre satèl·lit. I així també vam col·locar un tapís amb una imatge gegant de la Lluna que cobria l'estanteria que hi ha al l'Est de la sala. Mentre es feia la dita projecció, en Ferran García, amb domini del tema, anava donant informació al·lusiva i responia les preguntes dels interessats que es mostraren atents.

A l'ensems, a la mateixa sala, la Mari Carmen Tejero i el seu marit Josep Coll, acompanyats d'una neta seva i de la dona de Ferran Miró, Mercè, orientaven els visitants, i els oferien samarretes, o quelcom per refrescar la gola en una nit de Juliol calorosa, però no tant com en anys anteriors. Potser també perque a la sala hi havia aire condicionat, recentment instal·lat, com en el Racó.

Ja arribats a dalt de tot de l'edifici del Casal, on hi tenim l'observatori, en Ferran Miró adreçava el públic convenientment cap la cúpula o el terrat. A la cúpula, per mitjà del telescopi refractor de 150 mm. Es podia observar l'estel doble Albireo, a la primera part de la nit, i Júpiter ja entrada la matinada. Al terrat hi teníem instal·lat un telescopi refractor de 70 mm. amb el que s'oferia la possibilitat d'admirar l'asterisme Collinder 399, també conegut com el penja-robes, durant les primeres hores i l'estel doble Gamma Anfromedae més enllà de mitjanit. Per operar aquests dos telescopis vam comptar amb l'ajut inestimable dels bons companys de l'Agrupació Astronòmica Amics de Calella (GAAC), en Xavier Pérez i en Jordi Alabau, que com en moltes ocasions en han acompanyat en aquest tipus d'esdeveniments.

El públic present anava d'un telescopi a l'altre gaudint de l'observació d'aquells objectes que per la gran majoria eren desconeguts, i també per molts la primera vegada en tenir l'oportunitat de mirar a través de telescopis com aquells. Era un propòsit fer que els observadors s'adonessin de la diferència de colors dels estels dobles i la disposició dels estels de l'asterisme escollits. Era interessant escoltar les expressions de molts dels assistents, d'admiració en uns casos i d'indiferència en altres. Però en general de satisfacció per l'espectacle percebut.

Els núvols, juganers ells, anaven fent la guitza tapant, de tant en tant, les zones del cel que observàvem. Això no obstant donava una certa emoció a la nit i a la vegada ens ajudava a crear uns moments de relaxació, que s'aprofitaven per mostrar alguns objectes sobresortints per mitjà d'un punter làser que els presents agraïen. Tanmateix, els núvols durant bona estona ocultaven la Lluna plena, reduint la seva brillantor, el que facilitava l'observació d'altres astres presents al cel. Aquest joc de cuita amagar entre la Lluna i els núvols, també es reflexava a la projecció que es feia a la sala fent que es produís una sensació més gran de realisme, a voltes dubtós.

Ja ben entrada la matinada, quan els núvols eren escassos, l'imponent Júpiter fou observat per mitjà del refractor de la cúpula gran. S'havia previst utilitzar Galileu, el reflector de 40 cm., que s'havia preparat al terrat, però finalment no es va fer servir.

Els companys Josep Mª Villegas i Ramon Lázaro, malgrat arribar després de les seves feines respectives, també van participar en l'esdeveniment fent diverses tasques, a més d'ocupar-se de la provisió de material i presa d'imatges durant la nit, un recull de les quals podeu veure fent clic aquí.

Després d'una llarga sessió que va començar a les 6 de la tarda per alguns, i que va acabar passades les tres de la matinada del 27 de Juliol, per molts altres, vam tenir la satisfacció d'haver pogut atendre més de 280 persones que van voler venir a veure que els oferíem. La quantitat va ser força inferior a la de les ocasions anteriors, i potser voldrem pensar que fou degut a que molts, veient l'estat del cel a primera hora, van decidir no venir, ja que no hi hauria res per veure. Tot i això, malgrat aquella satisfacció, per una propera ocasió tenim el repte de continuar atraient la gent de Mataró cap el nostre oferiment, competint amb activitats més populars i multitudinàries que tenen més anys de recorregut.

Fins l'any que ve, si seL setnaS volen. Glòria a Les Santes!