Observació pública: el dofí, la guineu i el llangardaix

El dissabte, 18 d'octubre del 2014, farem una observació pública on parlarem d'aquestes 3 constel·lacions menys conegudes i gens evidents per l'absència d'estels brillants i observarem alguns objectes que contenen a través del telescopi.Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste. És una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu. S'assembla de forma remarcable a un dofí, per la qual cosa és fàcil de reconèixer en el cel. Delphinus està envoltada per la Guineueta, la Sageta, Àguila, Aquari, el Cavallet i finalment el cavall volador: Pegàs. Sualocin, l'estel α de la constel·lació del Dofí (que és lleugerament menys brillant que β), no passa de la magnitud aparent 3,77. Es tracta d'un estel blanc que dóna voltes molt ràpidament sobre ell mateix (70 vegades més ràpidament que el Sol). Sualocin és un estel doble: els dos astres que el formen estan a una distància de 12 ua l'un de l'altre, i la seva òrbita dura 17 anys. L'estel més brillant de la constel·lació del Dofí és l'estel β, que es coneix amb el nom de Rotanev des de 1814 (vegeu més amunt). Rotanev és també un estel doble, compost per dos subgegants de 4,0 i 4,8 de magnitud, allunyats un de l'altre 13 ua per terme mitjà, i orbitant en 26,7 anys. Els noms de Sualocin i Rotanev (l'estel β) tenen un origen poc comú: apareixen per primer cop al catàleg d'estels publicat per l'observatori de Palerm el 1814, i provenen de Nicolaus Venator escrit a l'inrevés, el nom llatinitzat de Niccolò Caccicatore (Caccicatore i Venator signifiquen caçador), el director adjunt d'aquell observatori en el moment de la publicació del catàleg.  La Guineu (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair. No hi ha estrelles més brillants que de quarta magnitud. L'estrella més brillant és α Vulpeculae, una gegant vermella de magnitud 4.44m a una distància de 297 anys llum. És tracta d'una estrella doble (separació de 413.7") que pot ser diferenciada amb binoculars. El 1967, Antony Hewish i Jocelyn Bell van descobrir el primer púlsar, PSR B1919+21, en aquesta petita constel·lació. És també d'aquesta constel·lació el planeta HD 189733b que està sent estudiat pel telescopi espacial Spitzer.

Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional. No figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques, sinó que la va crear Johannes Hevelius al voltant de 1687. No conté estrelles gaire brillants, cap objecte del Catàleg Messier, cap galàxia de magnitud superior a 14,5, cap cúmul globular i cap estrella amb nom. Per tant, és força difícil de reconèixer. Es troba a l'hemisferi nord de l'esfera celeste, entre el Cigne, Cassiopea i Andròmeda. És com una "petita Cassiopea", perquè també té forma de W.

Ens agradaria que vinguéssiu a gaudir amb nosaltres d'aquesta activitat. No us la perdeu!

Hi podeu consultar les nostres properes activitats al Calendari.