Observació pública: Gran conjunció de Júpiter i Saturn

Les aproximacions properes als dos planetes s’anomenen grans conjuncions perquè són les més rares de totes les conjuncions entre els planetes que són visibles a simple vista. La darrera vegada que es va observar aquesta conjunció va ser el 1980. La gran conjunció més recent, el 2000, no va ser observable ja que es va produir mentre els dos planetes es trobaven a només 3° del Sol. Aquesta raresa de les grans conjuncions es deu al moviment lent de Júpiter i Saturn a través del cel. Entre els planetes que són visibles a simple vista, són els dos més allunyats del Sol i triguen 11,86 anys i 29,5 anys respectivament a orbitar-lo. A mesura que els dos planetes es mouen gradualment a través de les constel·lacions a diferents velocitats, segueixen gairebé el mateix camí a través del cel, anomenat eclíptica. Periòdicament, Júpiter es posa al dia amb Saturn i el supera, resultant en una gran conjunció, de mitjana cada 19,6 anys. No totes aquestes grans conjuncions són igualment importants.

De vegades ocorren quan els planetes estan massa a prop del Sol per ser observables, com va passar el 2000. I en altres ocasions potser no passin a menys de cinc graus (l’amplada de deu llunes plenes). La gran conjunció del 2020 serà l’aproximació més gran dels dos planetes des del 1623 i no tornaran a estar tan a prop fins a la seva gran conjunció del 2080. Els dos planetes es trobaran molt baixos al sud en el moment de la conjunció d’aquest any, amb una declinació de 20° S, de manera que es tindran les millors vistes des de l’hemisferi sud. No obstant això, encara seran accessibles a qualsevol observador del nord que estigui disposat a viatjar per trobar un clar horitzó sud-oest. Atès que la parella ja va passar fa uns quants mesos les seves oposicións, només serà visible al vespre i ja de camí cap a la posta de sol. El millor moment per veure la parella serà poc després de la posta de sol al vespre del 21 de desembre.