Observació pública: Orió, el caçador de l'hivern

Cosmos us convida a una breu xerrada introductòria sobre Orió, la seva naturalesa i la seva història, seguit per la seva observació amb els nostres telescopis, a més d’altres objectes al cel que puguin ser d’interès, sempre que la meteorologia ho permeti.

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste, i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món. Es, a més, una de les més grans, brillants i fàcils de reconèixer. El seu nom es refereix a Orió, un caçador de la mitologia grega. Orió es troba al costat del riu Eridanus amb els dos gossos caçadors: el Ca Major i el Ca Menor, barallant-se amb Taurus, el Toro. Altres preses com Lepus la Llebre, també són a prop.

Orió és extremadament rica en estels brillants i objectes de l'espai profund. Els seus estels principals són tots molt semblants en edat i característiques físiques, indicant que podrien tenir un origen comú. Betelgeuse és una excepció, de tota manera. Aquests són alguns dels seus estels:

• • • • • • • • • Heka, el cap d'Orió.

                • Betelgeuse (α), l'espatlla dreta. Estel roig, més gran que l'òrbita del planeta Venus. El títol d'estel-α se li va donar equivocadament; s'hauria d'haver donat a Rigel, que és una mica més brillant.

                • Bellatrix (γ), "dona guerrera" està a l'espatlla esquerra d'Orió.

                • Alnitak, Alnilam i Mintaka (ζ, ε i δ) formen l'asterisme conegut com a cinturó d'Orió: tres estels brillants en línia pels quals es pot reconèixer Orió, conegut popularment a Mallorca com Les Tres Maries.

                • Saiph és el genoll dret d'Orió.

                • Rigel (β), al genoll esquerre de la constel·lació, és un gran estel blanc, dels més brillants del cel. Té tres companys, difícils de veure.

Orió és tambè  molt útil per a trobar altres estels: Estenent la línia del Cinturó cap al sud-oest, es pot trobar Sirius (α Canis Majoris); cap al nord-est, Aldebaran, α Tauri. La línia dirigida cap a l'est per les dues espatlles indica la direcció de Procyon, α Canis Minoris. Una línia de Rigel a Betelgeuse indica a Castor i Pollux, α and β de Geminorum. Penjant del cinturó d'Orió està la seva espasa, que consisteix en els estels múltiples θ1 and θ2 Orionis, anomenades Trapezi i la propera Nebulosa d'Orió (M42). És un objecte espectacular que a ull nu ja es pot veure que no és un estel; amb binocles, s'observen núvols de gas lluminós, estels joves i pols. Una altra nebulosa famosa és IC 434, el Cap de Cavall, prop de ζ Orionis. Conté un núvol de pols obscura la forma del qual dóna nom a la nebulosa. A més d'aquestes nebuloses, l'observació d'Orió amb un telescopi petit revelarà un tresor d'objectes de l'espai profund interessants.

Essent un conjunt d'estels tan brillants, Orió és reconeguda per moltes civilitzacions antigues, amb moltes imatges diferents. Els antics sumeris veien una ovella a la constel·lació. A l'antiga Xina, Orió és un dels 28 zodiacs Xiu (宿). Coneguda com a Shen (參), que vol dir literalment "tres", rep el seu nom probablement dels tres estels del cinturó d'Orió. Els estels es consideraven un tribut al Déu de la llum, Osiris pels antics egipcis.